La descripció

A classe de COED vam estar treballant sobre les descripcions i vam veure diferents tipus d'aquestes. 

Podem  trobar descripcions en cançons com la del Gripau Blau:

Vaig conèixer un gripau blau, 

un gripau blau babau,

que es creia ser, però de veritat,

res més que un príncep encantat.
[...]

També en podem trobar en poesia, com per exemple en el poema Si parlo dels teus ulls, de Miquel Martí i Pol:

Si parlo dels teus ulls em fan ressò

cadiretes de boda i un ponent de coloms.

Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
[...]

O també en novel·la (El carrer estret, Josep Pla), assajos (Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions Particulars) i contes (Abiyoyo, Xesco Boix).

Un cop vist això, vam haver de descriure a algun company de classe i després llegir el text en públic. Jo vaig descriure a la Sandra Fumero i aquesta és la descripció: 

Descripció Sandra:

Quan vaig arribar a la universitat no coneixia pràcticament a ningú. Poc a poc, vaig anar coneixent a la gent i un dia la vaig conèixer a ella, la Sandra. Parlant, vam descobrir que teníem moltes coses en comú, com algunes amistats o el barri on vivim, i ràpidament ens vam fer amigues.

La Sandra és una noia de 18 anys alta i bonica, morena amb uns grans ulls blaus i un gran somriure. Té els cabells arrissats i té el costum de fer-se recollits. Li agrada passar estones amb els seus amics i amb la seva família.

 Abans de conèixer-la, les primeres impressions que vaig tenir sobre ella van ser que semblava tímida i potser reservada, però la veritat és que, un cop la vaig  conèixer, em vaig adonar que és tot el contrari: és extravertida i li agrada molt parlar - és una altra cosa de les que tenim en comú i quan ens hi posem, tenim llargues converses on parlem de tot i de res alhora. Amb ella es poden passar molt bones estones entre llargues converses i riures, ja que és divertida i riallera. Amés, la seva forma de ser demostra que es pot confiar plenament en ella i que es pot parlar de qualsevol tema.

Encara que ens coneixem des de no fa massa temps, hem creat un vincle que espero que no es trenqui mai.

Aquesta és la Sandra

Per tal de fer una correcta exposició en públic de la descripció, vam dedicar algunes classes a parlar sobre la bona postura i sobre com parlar bé en públic:

• Postura: hem de demostrar un domini de la situació, és a dir, mostrar-nos relaxats i no donar l'esquena al públic. 
• Gest: hem de mostrar energia en la comunicació. Hem de tenir dinamisme en el gest i fer-nos veure oberts, és a dir, deixar veure la cara i mantenir una postura recte. Hem d'evitar les repeticions en els gestos, ja que sinó, agafaran més protagonistme que el que estiguem exposant.
• Expressió facial: Hem de somriure, mantenir la mirada amb el púbic, buscar les persones i tenir la cara descoberta.
• Respiració: Ha de ser tranquil·la. Hem de respirar mper les costelles baixes i la panxa.
• Veu: Diu molt de nosaltres, crea emocions en l'audiència. Hem de triar la veu que ens representa millor i que ens ajudi a persuadir. Ha de ser clara. Cada missatge ha de tenir la seva velocitat i s'ha de jugar amb les pauses i les melodies, per no tenir un to de veu monòton. 

Durant les exposicions vam treure alguns defectes i alguns consell que aniria bé saber per tal de millorar la nostra expressió oral:

• Si ens recolzem en algun lloc vol dir que busquem seguretat. Per tant, no aparentem tranquils.
• Creuar les cames significa tancar-se al públic.
• Un paper gruixut permet dissimular la tremolor causada pels nervis.
• La lletra gran facilita la lectura. 
• Passejar-se transmet domini del territori i dóna tranquil·litat.
• És bo apuntar-se en el paper en quin moment mirarem al públic.
• No podem mirar només a una persona del públic, ja que incomoda a la resta.
• No hem de fer molts cops seguits un mateix gest.
• Encara que hi hagi una pantalla darrera com a suport visual, ens hem de posar al mig per tal que no ens tregui el protagonisme del que estem dient.