miércoles, 9 de enero de 2013

Taxonomia de Bloom

A l'última sessió de GTIC vam tractar la Taxonomia de Bloom, que és una classificació en sis columnes de les habilitats i processos del pensament, amb l'objectiu de desenvolupar els dominis de l'ensenyament: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.
La primera classificació de les habilitats del pensament es va fer l'any 1956 per Benjamín Bloom (de qui rep el nom). Més tard, l'any 2000, antics estudiants de Bloom van revisar la primera classificació i la van tornar a publicar després d'haver fet alguns canvis. L'any 2008, un doctor va actualitzar i complementar la versió de l'any 2000, donat que l'era digital havia canviat molt des de llavors. 


Tenint en compte l'última actualització de la Taxonomia de Bloom, per tancar aquest semestre de l'assignatura de GTIC he fet una classificació amb les eines quen hem anat utilitzant a classe durant aquest curs, dient quines habilitats congnitives es treballa amb cada una. 

martes, 8 de enero de 2013

Viquipèdia

La Viquipèdia és la versió catalana de la Wikipèdia (provinent del hawaià wiki, que significa ràpid), que és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, que és una organització sense ànim de lucre. Al ser lliure, permet que qualsevol persona que pugui entrar al web crei nous articles col·laborativament amb usuaris d'arreu del món i també que s'editin aquells que ja estan publicats. No cal estar estrictament registrat al web per poder-ho fer, ja que alguns dels articles són anònims i d'altres tenen autor. 

El projecte Viquipedia disposa de tres característiques essencials que defineixen conjuntament la seva funció en la web:
  1. És una enciclopèdia que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de la informació de forma estructurada.
  2. És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
  3. És de contingut obert.

La Viquipèdia té una sèrie de polítiques que són establertes pels mateixos participants. Cada edició té les seves pròpies polítiques, tot i que algunes són comuns en totes les edicions. Totes les polítiques oficials de la Viquipèdia basen els seus principis en cinc pilars que defineixen l'estructura i el caràcter d'aquesta enciclopèdia.

BluePillar.svgÉs una enciclopèdia que conté elements de les enciclopèdies generals i de les especialitzades. El seu objectiu, igual que el d'una enciclopèdia de paper, és recopilar tota informació relacionada amb el saber, no crear-la.

GreenPillar.svgBusca el punt de vista neutral, és a dir, vol aconseguir que els articles que hi ha publicats no estiguin decantats cap a ningun punt de vista específic. Per això, cal citar les fonts autoritzades. Quan es troba algun problema de discusió en algun article, es manté uns dies en disputa.

YellowPillar.svg
És de contingut lliure, així que tothom pot col·laborar-hi i la pot distribuir. Tot i així, s'han de respectar els drets d'autor de qui prefereixi que no es faci distribució del seu article. 

OrangePillar.svg

Segueix unes normes d'etiqueta. Cal respectar als altres usuaris de la Viquipèdia encara que no es comparteixi opinió sobre el que s'hagi escrit en un article i tampoc es poden boicotejar altres articles o fer menció discriminada d'altres en els propis. 

RedPillar.svgNo té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc pilars generals. Qui es proposi editar algun article no ha de patir per si espatlla la versió anterior, ja que totes les versions queden guardades. 


Què no és la Viquièdia? 

Cal tenir clar que, com el primer pilar de la Viquipèdia indica, aquesta és una enciclopèdia online que recull informació, no la crea, d'enciclopèdies generals i especialitzades, però no és una enciclopèdia de paper. Per tant, no és un diccionari on podem trobar definicions de diferents elements. Tampoc és una plataforma de promoció, així que no és el lloc adequat per difondre ideologies o fer publicitat de qualsevol tipus. No és tampoc un dipòsit d'enllaços -per a això existeix el Vikitexts- ni un servei de pàgines personals, així que no cal donar informació personal. No és tampoc un recopilador de cites i refranys, per a això podem dirigir-nos a Viquidites. I tampoc és un manual o una guia, si en volem visitar, podem dirigir-nos a Viquillibres.


jueves, 3 de enero de 2013

Creative Commons

Des de l'aparició d'internet, els autors i artistes han perdut poc a poc els drets d'autor de les seves creacions, ja que a través del web tothom es lliure de veure i fins i tot de copiar el que s'hi troba. Per això, no fa gaire es va crearuna organització sense ànim de lucre anomenada Creative Commons que s'encarrega de donar diferents tipus de llicències de drets d'autor als llocs web que ho demanin i així reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. 

El seu objectiu és facilitar als creadors de llocs webs que distrubueixin les seves pàgines i que terceres persones puguin veure i/o modificar-les. Ja que no es pot evitar que la gent segueixi veient i copiant molts llocs webs, els quals potser no ho volen, amb l'aplicació d'una llicència Creative Commons podran expressar que permeten que els usuaris facin amb les seves creacions. 

Cada propietari, depenent de les seves preferències, pot escollir un tipus de llicència o altra, ja que des de Creative Commons n'hi ha diverses. Per exemple: 


Reconeixement (BY): Permet a altres distribuir, retocar i crear a partir de l'obra del creador, fins i tot amb alguna finalitat comercial, sempre que donin crèdit al propietari per la seva creació original.


Reconeixement-CompartirIgual (BY-SA): Permet retocar i crear a partir de l'obra del creador, fins i tot amb finalitat comercial, però han de donar crèdit al creador amb idèntiques condicions.

Reconeixement-SenseObraDerivada (BY-ND): Permet la redistribució, comercial o no comercial, sempre que l'obra mantingui l'estructura inicial, és a dir, sense canvis, donant crédit al creador. 

Reconeixement-NoComercial (BY-NC): Permet distribuir, retocar i crear a partir de l'obra de manera no comercial. No estan obligats a llicenciar les obres derivades de l'original.

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual (BY-NC-SA): Permet distribuir, retocar i crear a partir de l'obra de manera no comercial, sempre i quan donin crèdit al creador i llicencin les noves creacions sota idèntiques condicions. 

Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND): És la més restrictiva. Permet descarregar les obres i compartir-les amb altres, sempre que donin crèdit, pero no permet canviar-les ni fer-les servir comercialment.

Per crear una llicència Creative Commons hem d'entrar a http://creativecommons.org/choose/ i seguir els passos que es demanen, tot depenent de quin tipus de llicència voldrem per el nostre web. 



Bibliografia: - http://creativecommons.org/licenses/
                      - http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

lunes, 17 de diciembre de 2012

Poema

A classe de COED, ens vam haver d'aprendre un poema de memoria i després, recitar-lo a classe. El poema que jo vaig escollir va ser el següent: 

VISCA L'AMOR 

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga 
fresca i polida com un maig content! 
Visca l'amor 
l'he cridada i venia 
—tota era blanca com un glop de llet. 

Visca l'amor que Ella també es delia: 

visca l'amor: 
la volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseit

domingo, 9 de diciembre de 2012

Preparació d'un discurs

Per tal d'elaborar un bon discurs hem de tenir en compte la seva estructura:

  • La preparació
  • L'acció
  • L'avaluació

Abans de fer un discurs l'hem de preparar. És bo que prèviament fem un anàlisi de qui ens escoltarà i de com serà el lloc, per rebaixar l'ansietat que ens pugui provocar els nervis. 

També és adequat crear un guió que ens ajudi a no fallar amb la memòria. El que no s'ha de fer és llegir-lo durant tota l'exposició, igual que no hem de mirar tota l'estona la pantalla del Power Point en cas que aquest sigui el nostre guió. Les funcions i els objectius del guió són els següents:

  • Organitzar i sintetitzar la documentació preparada prèviament. 
  • Garantir la claredat, la precisió, la lògica i, sobretot, l'ordre.
  • Facilitar una expressió fluida sense necessitat de llegir ni memoritzar.

Els elements dels que ha de disposar un guió són:

  • La idea central: el que es vol dir.
  • Els punts principals: han de ser pocs.
  • Els punts secundaris: expliciten el contingut dels punts principals.
  • Elements anecdòtics: exemples, acudits han d'anar escrits al marge.

jueves, 6 de diciembre de 2012

Identitat i territori

Per les assignatures de COED i GTIC vam haver de fer un treball en parelles que va consistir en realitzar una exposició oral d'uns 8 minuts amb suport de TIC on desenvolupéssim un tema que convencés al públic explicant com som i per què som així, és a dir, què ens ha influenciat per arribar a ser com som: la nostra identitat i el nostre territori

Per això, el tema del treball havia de ser sobre alguna cosa que tinguéssim en comú amb la nostra parella i que ens hagués influenciat a totes dues en el nostre desenvolupament com a persona. Vaig fer el treball amb la meva companya de classe Sandra Fumero (http://www.sandraffeducacioinfantil.blogspot.com.es/) i donat que vivim al mateix barri, vam decidir fer-lo sobre això, sobre el barri del Carmel. 

Vam voler donar a conèixer millor el nostre barri, ja que molta gent té una mala visió sobre aquest, creient que hi ha delinqüència o cases en mal estat. El nostre objectiu va ser treure les seves parts positives i per això el vam titular: El Carmel: un barri amb petits racons per a descobrir

Durant l'exposició, vam parlar sobre els llocs que més ens agraden del nostre barri i que ens agradaria que la gent que no el coneix tingui ganes de dirigir-se allà algun cop a la seva vida. Per exemple, vam parlar dels Bunkers, que tot i que ara és un mirador, la seva funció original va ser vigilar la ciutat dels atacs aeris durant la Guerra Civil. També, vam parlar sobre algun dels seus restaurants com és el Delicias, que apareix en algunes escenes del llibre Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé.

A continuació penjaré el Power Point que vam utilitzar com a suport de TIC durant la nostra exposició, i així  podreu veure millor el tema del treball. On podreu observar la localització del barri, els espais que hem escollit per mostrar i una petita frase d' Arturo Graf.


El carmel from marinajou

Per finalitzar, deixaré un vídeo amb les vistes de Barcelona per la nit des dels Bunkers del Carmel perquè pugueu gaudir-ne d'elles.


La finalitat del treball d'Identitat i Territori era persuadir al públic a fer alguna cosa. Per fer-ho, hem de tenir en compte alguns aspectes, com per exemple que qui parla ha de tenir tècnica per convèncer, no pot parlar sense dir res. 

Un bon orador necessita tenir humor i estètica per entretenir al públic; memòria per poder informar; intel·ligència per poder convèncer i emocions per poder persuadir. Una frase que vam escoltar a classe quan tractavem aquest tema va ser "Hem d'arribar al cor, passant abans per la raó".

El racó de música

Dins d'una aula hi ha diferents espais dedicats a diferents àmbits com la lectura, la cuina, la construcció o la música, entre d'altres, que s'anomenen racons. Aquests espais estan destinats a què els nens experimentin i es reforcin. Els racons atenen la diversitat, els mestres donen llibertat a què cada nen vagi al seu ritme, ja siguin lents o ràpids. Els nens poden accedir-hi de forma lliure, treballant així la seva autonomia, tot i que a vegades va bé que hi hagi un guia que observi i que de tant en tant, doni alguna instrucció. El mestre també fa funció d'observador, per tal de saber quin racó els hi agrada més als nens, què els hi crida més l'atenció... És una bona manera de conèixer els seus alumnes i les seves necessitats i deficiències.

A l'hora de fer racons s'ha de triar bé l'espai, l'edat dels nens i el material que s'utilitzarà i han d'estar ben assenyalats perquè puguin ser ben identificats. Però, sobretot, cada racó haurà de tenir uns objectius que els nens hauran d'assolir. 

En aquesta entrada del meu bloc em dedicaré a parlar d'el racó de música. Aquest es fa dins l'aula comuna i no a l'aula de música, per així crear un treball en equip entre l'especialista i el mestre. A continuació plantejaré exemples de diferents activitats que es poden posar sobre el racó de música:

  • Cançons: Es pot crear un cançoner amb totes les cançons que s'han anat treballant a classe durant tot el curs. Aquest cançoner pot anar a casa de les famílies, perquè els pares vegin què s'està treballant a l'aula o també es pot penjar a internet. 
  • Audicions: Es pot penjar una fotografia d'un compositor i un CD amb música d'aquest. També es poden penjar imatges de diferents figures musicals, tot depenent del que es vulgui treballar.
  • Material sonor: Objectes que facin soroll o que no el facin (per treballar el silenci), instruments fets a mà i d'altres ja existents.
  • Dansa: Imatges o dibuixos de diferents danses que poden anar acompanyats de les partitures i les cançons que es ballen i, fins i tot, amb el material que es fa servir a la dansa i la roba.
A partir d'aquesta informació, a classe de música ens van demanar que per grups creessim un racó de música. Seguidament, penjaré les activitats que vam voler que es desenvolupessin en el nostre racó. 

El racó de música pdf


I a continuació, posaré una fotografia del nostre racó on es poden veure les partitures de les cançons, els instruments fets a mà, el memory, els materials de les danses i totes les altres activitats esmentades anteriorment.